Doncs el meu menjar preferit sense dubtar-ho son els dolços!!

Em tornen boja, però sobretot la xocolata, només de pensar-hi ja se'm cau la baba!!

Doncs recordo haver-me vist TOTA la serie de Bola de Drac, amb aquelles baralles que duraven capítols. Vaig veure començar la serie quan el Songoku era petit i acabar-la quan tenia fills. Realment m'ho vaig passar de conya mirant la sèrie. I si a sobre no en tenia prou amb la sèrie entre ma germa i jo vam col·leccionar també els còmics, que total deien el mateix que a la tele, però escrit ^_^

M'acabo d'enrecordar de l'Arale. Amb el pervertit del Dr. Slump!! I els invents que feia! I les caques, jajajaja. D'aquesta sèrie, enlloc de comprar els còmics, vam fer la col·lecció de les cartes :P

Que per cert, ara no se si és imaginació meva, però recordo un capitol en el que les dues sèries es van ajuntar i sortien l'Arale i el Songoku quan era petit. És veritat o m'ho imagino? O_o

Mallorca (típic viatge de fi de curs)
Andorra (a esquiar o comprar)
Perpinyà
Madrid
Càdiz i Sevilla

I molts llocs més que ara no recordo, però no he sortit gaire a l'estranger :P

Us proposa un Meme: m'agradaria veure alguna foto de quan ereu petitets. Haviam si heu millorat o empitjorat :P

Aqui està la meva:

Si us hi fixeu, abaix a la dreta hi ha un intrús: ma germà :P
M'agradaria veure sobretot, les fotos de:
Elisa
Marta
Vivian

Amb la lectura d’aquests dos últims articles, ho he acabat de veure molt més clar, gracies als exemples educatius citats en els segon article.

M’he adonat que els blogs poden ser una eina molt útil en el món educatiu, ja que amb la introducció de les noves tècniques i mètodes en l’àmbit formatiu s’aconsegueix que aquest no quedi estancat en les pràctiques educatives tradicionals, i que l’educació vagi evolucionant de forma paral•lela a com avança la societat de la informació i la comunicació en la que vivim, aconseguint que els alumnes es sentin més atrets i més motivats perquè estaran fent servir eines amb les quals es troben agust i que formen part de la seva vida quotidiana.

Un dels inconvenients que els hi veig a l’ús dels blogs, és la reticència a usar-los per part de molts docent, ja sigui perquè aquests no estan acostumats als ordinador i prefereixen seguir amb la metodologia de sempre o perquè el fet de tornar-se a replantejar tota la metodologia que fins ara feia servir és un gran esforç que ha d’assumir el professorat i que molts cops no es fa per mandra o per por a que tot l’esforç no serveixi per a res.

Tot i això crec que la comunitat educativa ha de mirar cap al futur i assumir les noves formes educatives.

Mentre llegia la lectura i l’enfocament constructivista que li dóna l’autor, he pensat que tot és molt maco si es fa com ells diuen, però que per molta tecnologia que es posi pel mig si no s’ensenya als professors a canviar la metodologia tradicional a l’hora de donar classes, no serviran per a res totes aquestes propostes noves que van sorgint avui en dia al voltant de les TIC. Per aquest motiu crec que primer s’hauria d’ensenyar als professors a fer servir diferents metodologies i després anar incorporant tots aquestes avenços tecnològics en l’educació, perquè siguin utilitzats de manera correcte.

Sempre he estat partidària dels usos de les NNTT en educació, perquè crec que en una societat que esta immersa constantment en l’aparició de nous aparells electrònics, fa que els alumnes ho visquin com una cosa quotidiana i que per tant si s’introdueixen aquests aparells en les aules els alumnes se sentiran més còmodes, perquè s’estarà “parlant el seu mateix llegunatge”.

Per aquest motiu, veig molt positiu l’ús dels blogs a les aules, encara que un dels petits inconvenients que li trobo és que els alumnes, perquè puguin personalitzar els seus blog com ells desitgin han de conèixer el llenguatge html, i això pot perquè alumnes que el desconeguin acabin odiant els blogs al veure que no poden arribar al nivell d’altres companys que si en saben, o al contrari, que estiguin motivat per aprendre’n. Per això, crec que abans de submergir als alumnes en la creació d’un blog, se’ls hauria de donar una petita base d’html perquè es poguessin mínimament defensar i que després anessin perfeccionant els seus coneixements segons les seves necessitats.

Un aspecte que m’agradaria remarcar de la lectura i que crec que és un dels aspectes positius dels blogs, és el fet que el professor i l’alumne es fiquin al mateix nivell, és a dir, que ja no es vegi al professo com una figura “autoritària”. Amb aquest canvi de papers, crec que els alumnes es poden sentir més còmodes per expressar allò que realment pensen, en els seus blogs i no allò que el professo vol sentir/llegir.

Però aprofitant que ho he de fer per una assignatura de la facultat, he pogut veure com funciona, els diferents tipus de blogs que existeixen, i diferents pàgines que donen aquest tipus de servei.

Realment ara que m’hi poso, he vist que com a mínim aquesta pàgina et deixa personalitzar el teu espai a la teva manera, però que si no tens coneixements d’html, no podràs sortir mai de les quatre cosetes bàsiques que et dona la pàgina. Suposo que deuen existir programes que t’ajudin a fer una mica més fàcil la feina per no haver de conèixer al mil•límetre el llenguatge html, però crec que s’hauria d’aconseguir d’alguna manera que la creació dels blogs arribés a ser del tot personalitzat sense haver de recórrer a eines molt complicades.

Si més no, aquesta experiència m’ha servit per treure una mica de pols als meus coneixements d’html que ja tenia rovellats, i a veure una mica com es crea un blog, que mai està del tot malament conèixer coses noves, no?