Quan vaig acabar de llegir l’altre article, tenia clar que els blogs podien ser una eina molt interessant per l’educació, però encara no sabia com es podia fer servir, o millor dit, quin tipus d’activitats s’hi podien dur a terme en aquest nou entorn.

Amb la lectura d’aquests dos últims articles, ho he acabat de veure molt més clar, gracies als exemples educatius citats en els segon article.

M’he adonat que els blogs poden ser una eina molt útil en el món educatiu, ja que amb la introducció de les noves tècniques i mètodes en l’àmbit formatiu s’aconsegueix que aquest no quedi estancat en les pràctiques educatives tradicionals, i que l’educació vagi evolucionant de forma paral•lela a com avança la societat de la informació i la comunicació en la que vivim, aconseguint que els alumnes es sentin més atrets i més motivats perquè estaran fent servir eines amb les quals es troben agust i que formen part de la seva vida quotidiana.

Un dels inconvenients que els hi veig a l’ús dels blogs, és la reticència a usar-los per part de molts docent, ja sigui perquè aquests no estan acostumats als ordinador i prefereixen seguir amb la metodologia de sempre o perquè el fet de tornar-se a replantejar tota la metodologia que fins ara feia servir és un gran esforç que ha d’assumir el professorat i que molts cops no es fa per mandra o per por a que tot l’esforç no serveixi per a res.

Tot i això crec que la comunitat educativa ha de mirar cap al futur i assumir les noves formes educatives.